Viena 1938. Els nazis han envaït Àustria i persegueixen els jueus. Per optimisme Sigmund Freud no vol marxar encara però, aquesta tarda d'abril, la Gestapo s’endu l'Anna, la seva filla, per interrogar-la. Freud, desesperat, rep aleshores una estranya visita. Un home amb frac, un Dandy, un cínic, entra per la finestra i manté amb el doctor una increïble conversa... Qui és? Un boig? Un mag? Un somni de Freud? Una projecció del seu inconscient?.

Fa vint-i-dos anys dèiem:

“tothom és innocent fins que no es demostra el contrari”

Aquesta afirmació que figura en el cor de totes les persones i que forma part de totes les declaracions de principis (drets humans, constitucions, cartes magnes, religions, etc.) en molts moments de la història (alguns en la història del nostre país i també, en l’actualitat, en diversos indrets del mon) no ha estat, per desgràcia, respectat.

En DOTZE HOMES SENSE PIETAT es reflexiona sobre com es pot decidir si un home és culpable o no, cal demostrar la innocència? Cal reafirmar la culpabilitat? O bé tan sols quan hi han dubtes seriosos i raonables cap ésser humà pot decidir si un altre és culpable.

Amb un llenguatge planer, penetrant en diversos personatges que representen a diferents estaments de la societat, en la soledat d’una habitació tancada, dotze homes s’enfronten a la greu responsabilitat de decidir la culpabilitat o no d’un ésser humà.

Any 1980. Un lloc indeterminat pels voltants de Moscou, pocs dies abans de la celebració dels jocs Olímpics. Un grup de prostitutes són forçades a concentrar-se en unes instal•lacions estatals per tal de deixar els carrers “nets” durant l'esdeveniment.
En unes c??=??ondicions de precarietat total aquests personatges lluiten per mantenir la seva quotidianitat i la seva identitat. Els seus adversaris són la marginació, la soledat, la hipocresia... la corrupció i aquells que l'exerceixen: els seus vigilants, la policia, l'Estat. La pressió s'intensifica davant la imminència del pas de la comitiva de la flama Olímpica molt a prop dels barracons.
Finalment la flama passa i, com les estrelles que surten per a tothom, l'espectacle reuneix, commou i allibera a uns i altres. Si més no, mentre dura...

“L'Hort dels cirerers, ens permet mirar a través d'una finestra i poder veure el moment i les circumstàncies en que es troben les diferents classes socials que conviuen a Rússia. “No veus que tot està en marxa, la societat i els treballadors” Escriu en Txèkhov a un amic. Ell ens ensenya a través d'aquests personatges, tant contradictoris, tant aparentment simples, tant semblants a les persones reals, als processos naturals que produeixen els grans canvis històrics i sociològics de la humanitat.

Les artistes d'un vell cabaret, a punt de tancar les seves portes, us explicaran mitjançant: histories, monòlegs i cançons, el seu passat, així com la caricatura de diferents situacions tretes de la vida real.
Els temes que es tracten són?????0: el matrimoni, l'entrada a la dècada dels 40, la política, el masclisme, la picardia dels cuplés...

En una comissaria de policia quatre agents intenten resoldre la desaparició d'una criatura. No hi ha pistes, ni mòbil i tampoc no es demana rescat. Cap explicació lògica: només la presència del mal, un mal desconegut i sàdic, que sacseja la vida de tots els personatges.

“LA LETRA, CON SANGRE ENTRA”

Garrotades a dojo, càstings, por i mà dura són algunes de les estratègies utilitzades pel sistema educatiu franquista. (Molts de vosaltres ja ho sabeu). Si a tot això hi afegim unes boligió desmesurada, més unes quantes truculentes històries de pecadors i dimonis, resulta que tenim un còctel perfecte per mantenir a tots els escolars de l'època sota control. I d'això es tractava, de lligar el personal ben curt. “Si vas por el buen camino, te salvarás, si no, te quemarás en el fuego eterno para siempre jamás” Gairebé tothom tenia reservada una plaça a l'infern amb servei de fogoners inclòs.

El Florido Pensil és, doncs, una crítica al sistema escolar de l'època per mitjà de cinc alumnes que es troben per reviure, amb humor, les seves experiències escolars.

És molt possible que a molts de vosaltres també us vinguin al cap aquells anys escolars. Tant de bo també els recordeu amb humor que és, potser, de les poques coses que encara són gratis i que ens ajuden a tirar endavant en aquesta vida, a vegades difícil.

Només em queda agrair sincerament a l'equip artístic i “staff” tècnic, el seu esforç i dedicació per la producció d'aquest espectacle i, no cal dir, agrair-vos a tots vosaltres la vostra assistència. Sense tècnics i actors no hi hauria obres de teatre, però sense públic tampoc.

Gràcies a tots.
Martí Viñas.

Des de la Terra Alta, Manelic baixa amb tota la seva innocència per casar-se amb la Marta. Però aquesta innocència inicial s’anirà transformant i el seu anhelat casament acabarà sent el pitjor malson d’un personatge que s’ha convertit en tot un clàssic del teatre ca?????talà. ‘Terra Baixa’ és un referent del nostre drama signat per una ploma tan brillant com la d’Àngel Guimerà.